dilluns, 30 de juny de 2014

Caminem amb la Gent Gran: Pilar Porcel

Pilar Porcel, tercera Edat Sabadell
La Sra. Porcel va presentar la Jornada Tècnica Allegra 2014
Si volem parlar de la gent gran potser que, d’entrada, ens preguntem: Què entenem per GENT GRAN? Segurament aquests és un concepte dinàmic envoltat d’una nuvolosa que ens dificulta marcar els seus límits, ens complica la vida per tenir una imatge nítida del concepte.

Si entenem per vida aquells procés que va del néixer al morir, a partir de quin moment d’aquest procés podem parlar de GENT GRAN? La frontera que pot separar una persona adulta a una persona gran és mol poc precisa i a més pot ser diferent segons l’entorn, els paràmetres socioculturals i els recursos disponible tant considerats de forma individual com col·lectius.

 Si parlant la gent s’entén, hem de buscar estratègies que ens defineixin amb més o menys fluctuacions la franja d’edat en la qual es pot incloure el concepte GENT GRAN. Podem començar de gent gran a partir de la jubilació? No ho crec pas. Segurament a partir de la revolució industrial que va comportar els assalariats i a més l’esperança de vida voltava els 68 anys era un bon referent per em sembla que actualment no ens serveix. L’increment de l’esperança de vida, els coneixement i recursos que milloren la salut de les persones o les jubilacions anticipades ens fan concloure que està jubilatpoc a veure amb la consideració de GENT GRAN.

La vellesa no és una malaltia encara que una persona anciana pot estar malalta, fins i tot molt malalta, però una persona amb pocs anys també pot estar mancada de salut. El fet de gaudir de poca salut no és sinònim de ser considerada una persona gran.

Hi ha un tercer paràmetre a tenir en compte: l’edat sense que hi hagi una data concreta per definir : Avui ja soc una persona gran.

Amb indiferència de sí fa molt o poc temps que ens han jubilat, si estem sans o bé malalts o dels anys acumulats, hi ha uns fets que cal tenir present per si cal donar un complement d’ajuda en aquest procés vital. Pensem-hi:

  • Quan el cos envelleix reclama atenció i cura tant de la família com dels Sistemes públics de salut o de serveis socials.
  • Quan el cor envelleix ho hem de compensar amb estimació, amb capacitat d’escolta i comprensió.
  • Quan el cervell envelleix no ens resta altra cosa que carregar-nos de paciència i assumir la voluntat ferma de no fer cap retret.


Per tenir cura d’uns persona gran no hem de perdre de vista la seva història de vida, que ens ajudarà a comprendre algunes situacions, ni tampoc els seu entorns socioeconòmic i cultural que possiblement marcarà les seves necessitats.

Per caminar amb la GENT GRAN hem d’estar al seu costat amb els ulls i orelles ben obertes valorant el seu entorn tant si: 
  •  Viu a casa o a una residència
  •  Si està sa o està malalts
  •  Si viu sol o en companyia  
Siguin quines siguin les circumstàncies personals les PERSONES GRANS tenen dret a: 
  • Respecte sense carrincloneries
  • Companyia i tendresa
  • Espai de comunicació i estima
  • Evitar tot tipus de maltractaments
  • Disposar de serveis de salut públics o privats però de fàcil accés
  • Tenir al seu abast serveis de suport psicològic
  • Fàcil accés a equipaments i recursos socials

Tots plegats estem moralment obligats a caminar amb la GENT GRAN, des dels serveis públics – legislatius i administratius – fins la família, els amics, parents i coneguts

RECORDEM, i agafant el lema del famós Capità Enciam:  Molta gent petita fent coses petites en molts llocs petits, canviaran el món.



Pilar Porcel i Omar, Treballadora social


(Barcelona 1938). Ha estat membre de la Comissió Gestora del Col·legi Oficial de Treballadors Socials i Assistents Socials de Catalunya i de l’equip de redacció de la revista de treball social RTS. Va formar part del Grup de noies de l’Acadèmia de la Llengua Catalana. Durant més de 20 anys va ser assessora en matèria de serveis socials de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques. Responsable de l’àmbit sociosanitari de la Regió Sanitària Centre del Servei Català de la Salut (1988 – 2003). Professora de la EUTS de la Universitat Ramon Llull. Premi Enric Prat de la Riba d’articles periodístics 1990 i Joaquim Dunyò 2001. Col·labora a Diari de Sabadell i a RTS. Ha publicat “Vint anys d’assistents socials al Vallès Occidental” (Editora Pedagògica del Vallès 1980), “Els Serveis Socials a Sabadell” (Generalitat de Catalunya 1982) “Dels arrels a la maduresa. El caminar dels treballadors socials pel Vallès Occidental” (2000) i “El treball social en l’àmbit de la salut. Un valor afegit” (Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la salut de Catalunya i de Balears, 2008). Actualment és Secretària de la Filial del Vallès occidental d’aquesta Institució.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada