dimecres, 14 d’octubre de 2015

Pensament d'una filla: relació fills pares a la tercera edat

Mare i filla, relació intensa en residència gent gran

Sempre és difícil la literatura del “jo” i dels propers, perquè, quant més a prop, quant més endins, més incòmodes ens sentim al no poder amagar-nos.

"Fa temps que vaig començar a ser mare de ma mare"

Jo, doncs, com tants d’altres, fa temps que vaig començar a ser mare de ma mare; vaig haver de decidir i responsabilitzar-me d’assumptes, de vegades subtils, de vegades amb més envergadura…d’aquells que et fan estar-te una bona estona al davant del mirall per a reconèixer-te. 

Les circumstàncies i la voluntat, ja tan poc lliure, de la meva mare van canviar tant i tan ràpid que tot era un anar i venir de decisions, graons que mai vaig pensar que trepitjaria, canvis d’estació i d’andana continus fins al punt de trobar-te estranger a la teva pròpia vida…i d’exiliar-la a ella de la seva.

                                                                                     "El moment concret de “cedir”
Sentimientos gente mayor en residencia  
Independentment de la relació personal i història particular de cadascú amb els seus pares, el moment concret de “cedir” gran part de la cura de la teva mare a un Centre és, per dir-ho suament, un acte de fe en altri com a una projecció d’un mateix, en finites, però molt nombroses versions: la part de mi que hauria volgut ser metgessa, administrativa, infermera, veïna sol.lícita, confessora, perruquera, animadora de festes, fisioterapeuta, cuinera…

Activitadad residencia Allegra gente mayorEl sentiment de culpabilitat creix lent però segur, i no es deixa comprar amb dolços, perfums ni somriures; es desperta i es fa evident perquè no t’oblidis que res no és gratuït, que has d’acceptar certes derrotes.  

Per sort, tenim aquesta “punyetera” i meravellosa necessitat de sentir-nos tribu, de no quedar-nos en el racó més fosc de la cova. I així ho fem: ens deixem agafar, sostenir, i la vida, la de tots i totes, torna a tenir aire, i una mica més de temps, i les estones, siguin quantes siguin, tornen a tenir la qualitat i la dignitat necessàries. 

"Les cuidadores i cuidadors, principals escriptors del diari de la mare"
 
Les cuidadores i cuidadors ( no sé…sempre m’ha agradat molt més cuidar que vetllar…) esdevenen els principals escriptors del diari de la mare: les vegades que ha anat al lavabo, la fruita que més li agrada, la faldilla que odia, les companyes de taula amb les que més parla, la tarda complicada, l’edat que ha decidit tenir avui, i els records antics que a cada volta es fan més presents, com un camí de compte enrere.

Elles i ells són els qui, quan m’escapo una estona i passo per veure com va tot, i deixo per uns moments el treball quotidià i la cura dels altres meus, em resumeixen en paraules, gestos, mirades, el dia a dia i la nit a nit de la meva mare, els qui desdramatitzen una situació de crisi o posen èmfasi en algun aspecte que se m’escapa; els qui fan la contenció i els qui escolten també els neguits i els dubtes.

Sabadell Allegra auxiliar i persona granLlavors, la culpabilitat, aquesta amiga omnipresent, pren un lloc limitat, ocupa el just perquè no em senti massa a gust a la meva àrea de confort; el just per a continuar tenint dubtes, però una vida honesta. "

"L’he recuperada i ens hem recuperat"
 
No em reconforta justificar-me pensant que això es paga amb diners, perquè sé que els diners no sempre asseguren aquesta honestedat professional, ni la empatia que es regala, ni la paciència, ni la vocació, tan desacreditada en aquests temps d’oferta i demanda.

No. No sempre és fácil dir “jo” i “ella”. No sempre construeixo el pont directe per a apropar-m’hi, però tinc la certesa que, prenent aquest camí secundari on he hagut d’allunyar la meva mare momentàniament, l’he recuperada i ens hem recuperat.



Anna Isabel Camacho,
Filla d l’Ana Molina, usuària del Complexe Residencial Allegra.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada